dimarts, 11 d’agost de 2015

Repetició i redundància: memòria d'espècie i falsa originalitat

Potser l'originalitat d'aquestes planes rau, paradoxalment, en això: en la seva manca d'originalitat. Com bé explica Perejaume, no podem pretendre éssers originals, inventar res de nou, encara menys del no-res. Ans al contrari, les repeticions que, tot i no saber-ho o voler-ho, fem, són la garantia de ser d'alguna manera compressos, intel.ligibles. Ni crearem res, ni recurrirem a la repetició i la cita constant; intentarem, però no ésser massa redundants. Diversos camins, paral.lels o divergents, poden portar al mateix lloc o, potser, compartir dreceres insospitades. Perejaume segur coneix alguna cosa de Benjamin i deu haver estat més o menys al corrent dels debats postmoderns o de les idees de Deleuze al voltant de la repetició. Tanmateix, Perejaume fa quelcom que ens sona, ressona (amb harmonia o dissonància) o s'assembla -apareix com semblant a i/o pot succeïr l'assemblatge o connexió amb, com amb les diferents parts dels programes informàtics, o la reunió de persones (o coses?), com a una assemblea- als atles de Warburg, però no parla de cap d'ells i sí reprodueix paraules de Miró o de Foix.

Al seu sotobosc ressonen les pathosformeln de Warburg; la seva "memòria d'espècie" pot recordar algunes idees de l'Eudald Carbonell i la seva "consciència d'espècie". Tan se val, potser el plagi, i més la còpia d'allò que aparentment no coneixes, és probablement inescapable, inevitable. Alhora, conèixer-ho tot és impossible i, sense repetició, segur que ens fem incomprensibles. "L'esperit del temps", al qual alguna vegada es referí Foix, pot fer una mica la resta, explicar en part les semblances, les lectures o referències comunes, els itineraris paral.lels, les inquietuds, preguntes i respostes compartides, semblants o en clar diàleg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada