diumenge, 19 de juliol de 2015

Tot buscant obagues i llocs urbans

Tot i que mai trobaràs -o sí?- les obagues de l'Eixample de Roger Mas, les ciutats -o algunes, o parts concretes d'algunes- encara poden esdevenir llocs. Com nota Perejaume, també la ciutat pot ser un lloc, ser única i inintercanviable. Sons distintius, olors, ferums particulars, poden encara identificar -i portar-nos amb la memòria involuntària à la Proust a- veritables ciutats-llocs. Parlem, esclar, de ciutats que encara són realment vives, i que ho són probablement en part perquè tenen una història, un pòsit de segles, unes formes de vida i socialització arrelades i que en són hereves. Fins i tot les podem considerar palimpsests vivents o poden gaudir d'un punt de confluència únic amb la natura més o menys humanitzada, com la Venècia que es mor descrita per Salvatore Settis. L'aeropot, l'autopista, el centre comercial, el "fast-food" i l'allotjament globalitzat, aïllen el viatger de l'experiència d'aquesta ciutat-lloc. Tots aquests no-llocs (Marc Augé) es basen en la separació de l'entorn, l'asèpsia, la seguretat, el clima i l'olor controlats i dirigits cap al consum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada