"Impressionisme" a Al Sol i La muralla

Recordo, tot llegint parcial i malament Proust -bé, la mala lectura pot ser la més fructífera, diu Ramon Alcoberro-, que em va venir al cap la paraula "impressionista". Em semblà llavors que aquest terme podia descriure bé com l'autor francès fa que el lector s'identifiqui amb el punt de vista i les sensacions que, a l'obra, rep el narrador. A banda de les impressions gustatives o olfactives que desencadenen el viatge en el temps i l'espai que és la memòria involuntària -mai més les magdalenes seran només magdalenes!-, recordo llegir pàgines senceres en les quals "no passava res", tan sols s'explicava com l'observador/narrador veia o no veia, com i des de quin angle, el campanari i la resta del paisatge, segons el moviment del vehicle en el cual es desplaçava. Aquestes successives imatges, podríem dir successius enquadraments -postals?-, eren imatges, però les altres sensacions tambè creaven imatges.

En aquest sentit, també a Benjamin -bon lector i traductor de Proust- trobem mecanismes molt similars, goso a dir, de nou, "impressionistes". A La muralla també el desplaçament per l'espai real del narrador li permet o no trobar aquella vista, aquella postal -literalment-, que desitja. Benjamin aconsegueix que ens les imaginem, que pensem les imatges de la postal i de la vista de muralla. Tanmateix, a Al Sol, sigui un relat autobiogràfic o no, s'assoleix la identificació amb les sensacions, les experiències, de l'individu que camina sota el sol de l'illa. El so de les petjades, del vent i dels animals, el moviment de les fulles, les perspectives-interpretacions de l'observador respecte a l'espai i a la pujada de les montanyes properes i llunyanes, fins i tot tenim un exemple de memòria involuntària quan un arbre porta a un altre, d'un altre temps i un altre espai. A Al Sol, Benjamin descriu imatges des del punt de vista d'un observador mòbil, una successió d'imatges successives, i a més ens transmet sensacions, impressions, experiències que creen, suggereixen, ens fan imaginar, com l'autor diu a altres llocs, més imatges. Tot un seguit d'"impressions", d'experiències que provenen gairebé, directa o indirectament, de tots cinc sentits, més tot allò que té a veure amb el calor, la suor, tot barrejat amb les interpretacions que en va fent el caminant -per exemple quan es toca la cara perquè pensa que hi té una mosca i és una gota del seu propi suor. Imatges d'imatges, imatges d'experiències.

PS: Quan es diu que aquest tipus de texts són "literatura fotogràfica" (http://www.sas.ac.uk/videos-and-podcasts/culture-language-literature/warburg-s-and-benjamin-s-mediterranean-chronotopoi-i), com ho fa Gerhard Wolf, es vol dir el mateix que vull expressar aquí amb la paraula "impressionista"?